El Municipi d’Esterri de Cardós té una superfície de 1.650ha.
Aquest petit municipi es pot considerar un paradís en quant a riquesa natural, per la seva combinació de pastures i prats de sega, boscos caducifolis i de coníferes. Comprèn tota la vall del torrent d’Esterri, que davalla de la serra de Costuix (2 344 m), límit amb la Vall Ferrera, entre el pui de Tudela (2 327 m) i la muntanyeta de Besan (2160 m), i és formada pel torrent d’Esterri i el barranc de la Molina. Al sector meridional del terme s’alça per sobre dels 2 000 m el coll del Pla de Negua que és una zona de pastura des d’on es pot contemplar una magnífica panoràmica de la vall de Cardós i de la part baixa de Vallferrera i el bosc de Virós. A ponent, la màxima altitud s’assoleix al Puitabaca (1 719 m).
L’altitud del municipi oscil·la doncs, entre una altitud de 925m (al fons de la vall) i 2.344m (a la Serra de Costuix).
El municipi està format per Arrós de Cardós, Benante, Esterri de Cardós i Ginestarre L’eix de comunicacions és la carretera L-504 que va de Llavorsí a Lladorre i que segueix la vall per la dreta de la Noguera de Cardós, procedent de la carretera C-13 de Lleida a Esterri d’Àneu. Aquesta travessa el terme per l’extrem W, i una pista que remunta el torrent d’Esterri comunica amb els pobles d’Arrós de Cardós i d’Esterri de Cardós. Des d’Esterri hi ha una pista que porta fins al poble de Ginestarre.
A la vall d’Esterri de Cardós hi trobem una de les extensions més grans de boscos caducifolis, situats a la part baixa de l’obaga de la vall, on hi predomina el bedoll, roure, cirerer, àlber, pollancre i freixe i que fan que la tardor sigui un veritable espectacle de colors.
La fauna de la vall d’Esterri de Cardós conté una gran diversitat d’espècies, com el gall fer, el xiulet negre, la marta, el cabirol i la colobra, la perdiu, la perdiu vermella i la guatlla.